Laura del Pino (Sant Boi de Llobregat, 1996), vocalista del grup La Rauxa, assegura que el seu primer contacte amb la música dels anys seixanta va arribar a través del so jamaicà, un estil «underground» que va descobrir de manera autodidacta i que la va portar a endinsar-se en el pop i la festa de la dècada daurada de la música catalana.
En una entrevista publicada aquest dijous per l'ARA, la cantant explica que, tot i haver nascut als anys noranta, ha aconseguit transmetre l'essència festiva i reivindicativa d'un gènere que, segons ella, va quedar «al marge» a Catalunya perquè va coincidir amb el naixement de la Nova Cançó durant el franquisme. «Era el que tocava pel moment històric i de lluita, però també hi havia molta gent fent música en català i fent apologia del temps lliure i la festa», reivindica.
La Rauxa, formada per nou músics, interpreta versions i creacions pròpies amb el català com a eix vertebrador, perspectiva de classe i referències literàries. «Volem oferir un espai de divulgació per reivindicar figures com Pau Riba, Jaume Sisa o Maria Aurèlia Capmany», afirma Del Pino.
La cantant va aprendre els primers acords de guitarra i violí gràcies als seus pares i a l'Escola de Música Municipal de Sant Boi. «Són els meus primers referents, perquè sempre m'han acompanyat i mai em van capar d'estudiar música», recorda. Després va explorar la música jamaicana, que descriu com «la porta d'entrada a les cançons dels anys seixanta».
Del Pino es recolza en cronistes actuals del gènere com el periodista Òscar Dalmau —impulsor de la col·lecció Pop a la Catalana—, l'acordionista Carles Belda i el músic Pau Llop. L'objectiu de La Rauxa, diu, és mantenir-se fidel als orígens sense convertir-se en un «producte» ni encaixar en «cànons» comercials. «Com més gent vingui a passar-s'ho bé, millor», conclou.