L'editorial Peu de Mosca ha publicat en català, en traducció de Kàtia Pago Cabanes, l'assaig «Tres mestres. Balzac, Dickens, Dostoievski» de Stefan Zweig, una obra apareguda originalment el 1920 i que ara es recupera en una edició de 224 pàgines (18 €). La ressenya, signada per Pere Antoni Pons al diari Ara, subratlla que el llibre aplega tres retrats analítics dels novel·listes que Zweig considerava els seus predilectes del segle XIX i que, tot i no ser crítica literària en sentit estricte, els textos posseeixen «tot el que se li pot demanar a la crítica literària».

Segons la crítica, el vienès (Viena, 1881 – Petrópolis, 1942) desplega la seva prosa «musculosa, dinàmica i plàstica» per comentar, analitzar i contextualitzar l'obra i la personalitat literària de cadascun dels tres autors, abordant-ne la substància humana, la forma, el tema, l'atmosfera anímica i moral, la intenció i el sentit. El capítol dedicat a Dickens és qualificat com el «menys entusiasta», tot i que Zweig hi brilla en explicar com la simbiosi de l'autor de «Grans esperances» amb l'Anglaterra victoriana va ser alhora la seva grandesa i la seva limitació. El de Dostoievski, el més extens, resulta «reiteratiu i deixatat» però ofereix un espectacle en analitzar com un tot l'univers convuls de l'autor d'«Els germans Karamàzov». Amb tot, el crític destaca per damunt de tot el capítol de Balzac, especialment els passatges on Zweig compara el creador de «La comèdia humana» amb Napoleó, moment en què «la intensitat substanciosa, forta i preciosista de l'estil i la intel·ligència de Stefan Zweig brilla amb més potència».